Sobre Ziryab


Quin és el concepte darrere del Ziryab Tapas- Mezze wine bar and Shisha lounge?

El concepte Ziryab és una barreja de dues cultures. El seu objectiu és reunir els sabors variats i picants del món àrab amb els tradicionals de Catalunya per a oferir una experiència culinària única, a la vegada que es gaudeix d’una àmplia varietat de vins acuradament seleccionats d’entre les regions vinícoles del món àrab i Catalunya.

Ziryab és essencialment un bar de vins i tapes de fusió. Algunes d’aquestes tapes es basen en plats i ingredients tradicionals de Catalunya acompanyats d’un toc àrab; mentre que d’altres consisteixen en “Mezzes” tradicionals àrabs – que és l’equivalent àrab de tapes – als quals s’afegeixen sabors addicionals per satisfer el clima de Barcelona, com la menta refrescant que acompanya l’Hummus. En altres ocasions es barregen els ingredients d’ambdues regions per a crear nous plats que no es troben generalment als carrers de Barcelona, però que mantenen l’esperit que molts busquen en aquesta ciutat – gaudir d’una selecció de tapes variades per compartir entre amics i acompanyar d’un bon vi.

El menú del Ziryab personifica i unifica les paraules “Tapes” i “Barcelona” d’una forma molt especial i diferent. Espanya en general té una història molt rica que s’entrellaça amb el món àrab…i fins i tot la pròpia ciutat de Barcelona va estar durant una època sota domini musulmà, cosa que provocà que els moros deixessin la seva empremta a tot el país – en moltes formes que són més o menys visible, però també en les tradicions culinàries espanyoles. Ziryab tracta de recrear part d’aquesta importància històrica a través dels seus plats.

Les tapes de fusió del Ziryab et porten sabors de l’Orient Mitjà – utilitzant espècies com ara barreges de farigola o sumac i herbes com la menta, el romaní i la sàlvia, fruites com les ametlles, figues i dàtils – i te’ls apropen mitjançant la fusió amb plats més tradicionals que es troben arreu de Barcelona. “Tapes de Barcelona” … amb un toc!

Qui Era Ziryab?


Ziryab va ser el sobrenom donat a Abu el-Hasan ‘Ali Ibn Nafi,’ un jove músic nascut a Bagdad al segle VIII. Quan Ziryab va assumir que el seu talent musical era millor que el del seu mestre, va saber també que era el moment de marxar de Mesopotàmia; doncs entenia que no hi havia ofensa major que la permanència sota tutela en aquelles circumstàncies. L’any 833, després d’un llarg camí, va arribar a la ciutat de Còrdova, per aquells temps el cor de la Península Ibèrica Islàmica, on va ser acollit per la cort dels Califes Abbàssides i començà a desenvolupar la seva tasca com a conseller reial.

La gent de la cort de seguida es va adonar que Ziryab posseïa un talent fora del comú: no només era capaç de compondre i tocar una música exquisida (d’aquí el seu sobrenom de Ziryab, que significa merla), sinó que els seus coneixements s’estenien a matèries tant dispars com la poesia, l’art, la moda, la geologia, la química o l’astronomia. Apart d’aportar nous estils musicals i instruments a la regió de l’Al-Andalús (va ser el creador d’una mena de llaüt amb cinc cordes que esdevingué molt popular a la cort), Ziryab també va revolucionar la cultura hispànica de l’època en la seva faceta culinària, introduint nous conceptes com la copa de vidre, l’ordre en que serveix el menjar (primer plat, segon plat i postre) i el consum d’espàrrecs, així com increïbles sabors que van transformar totalment la identitat de la gastronomia local.

Amb totes les innovacions que va aportar al llarg de la seva vida, la figura de Ziryab va obrir noves i estimulants rutes que poden lligar-se al procés de fusió de les tapes amb el Mezze àrab…