És creença comuna que la pizza, aquesta icònica massa plana de pa al forn amb una varietat d’ingredients, i tots els altres productes alimentaris tipus pizza, es va originar a Itàlia. Aquest plat tan famós i versàtil, com a resultat, s’encarna en altres cultures, també, amb variacions en la recepta de la massa i els ingredients, però encara fent-se ressò de la simplicitat elemental de la forma. Espanya, per exemple, té la seva pròpia versió local de la pizza, servida com a part d’unes tapes populars de Barcelona i altres punts d’interès culinari populars al país. Les tapes són petites delícies d’aperitiu, per menjar amb els dits o canapès, alguns dels quals es serveixen millor calents i altres freds. Tal com assenyala Regina Schrambling de LA Times:
El meu amfitrió, un escriptor i cuiner obsessiu, recentment de Barcelona, Espanya, havia preparat la seva interpretació de la coca – un plat que havia trobat a tot arreu allà: un pa de coca amb ceba caramel·litzada, pebrots vermells, carbassa d’estiu i botifarra espanyola. La massa, enriquida amb un oli d’oliva seriosament bo, havia estat massa enganxosa per transferir-la a la seva pedra de pizza, tot i que, per això, havia convertit la coca en el que ell va bromejar que era un Calzone català amb el farcit plegat a l’interior. No era bonica, però tenia un gust fabulós.
Un pa de coca s’assembla molt a una porció de pizza, i per tant es descriu amb freqüència com la versió catalana de la pizza italiana, sense tomàquet ni formatge. La coca espanyola també es cuina de manera diferent; no se serveix acabada de sortir del forn, sinó més aviat a temperatura ambient.
Els ingredients més comuns de la coca van des dels més senzills, com les tires de pebrot vermell i les olives, fins a tipus més variats o picants com la Coca de recapte (que significa que qualsevol cosa disponible a l’armari es llença a la massa). De vegades, la tonyina o les sardines en oli d’oliva en llauna s’afegeixen a les cobertures vegetals. La coca es gaudeix per les seves variacions de condiments segons la cultura local, i les coques (plural) es gaudeixen en el seu punt més saborós durant les festes i celebracions locals.
La massa de coca es cou de diferents maneres. Sovint es cou oberta i de vegades tancada (doblegada). També pot ser dolça quan s’enriqueix amb ous i sucre, juntament amb ingredients dolços addicionals. La coca també pot ser salada; amb els forners que utilitzen només el millor oli d’oliva, juntament amb combinacions de verdures i carn o peix. Les variacions gairebé inesgotables d’ingredients contribueixen a les diferències en els sabors distintius entre les coques al forn de diferents regions espanyoles.
Tot i que és bastant fàcil de cuinar a casa, unes autèntiques tapes a Barcelona, incloses les coques, segueixen sent la millor experiència a la pàtria. Ziryab, un bar de tapes i fusió de vins, ofereix pa de coca ecològic perquè el provis, torrat amb oli d’oliva, all i tomàquet i se serveix juntament amb una tapa germana de l’Orient Mitjà. Per a les persones que busquen conèixer Barcelona i altres llocs d’interès turístic a Espanya, relaxar-se en un pub local com Ziryab per les seves tapes delicioses, maridades amb el còctel adequat, posarà un punt culminant memorable a la teva visita.
( Font: Coca: És el nom en castellà de la pizza, LA Times, 23 de gener de 2008)